EDITORIAL FONOLL | Akateeminen Kirjakauppa

Amb ""Macià"", Arrufat escriu no pas un biogradia del cabdill independentista sinó un compendi de reflexions sobre la trajectòria de ""l'avi"" des de l'època de la Solidaritat Catalana fins a l'aprovació de l'estatut del 1932. El llibre és el seu testament polític, el resum de la seva experiència de lluita per la independència, i el dedica a la joventut catalana dels anys seixanta, quan s'albiren esperances de renaixença nacional. La seva és la visió del separatista dissident, de l'intransigent que defuig la politiqueria, i reflecteix la mentalitat, el sentit de país i l'antiespanyolisme que animava molts joves de les classes populars, lleidatans sobretot, que formaven la base militant d'Estat Català, Esquerra i altres grups de l'època com Nosaltres Sols. Són punyents les reflexions que fa sobre personatges com Marcel.lí Domingo o lluís Nicolau d'Olwer o sobre els procés assambleari que va precedir la fundació d'Esquerra Republicana. És un llibre escrit per un autodidacta, no pas un acadèmic, i precisament aquesta espontaneïtat ens apropa al tremp i l'ambient del conglomerat separatista del qual formava part.