Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història,aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com aprotagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent MariaAntonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia.Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixacaure a poc a poc d'una manera refinadament cruel. Maria Antonieta vatenir una existència diàfana i insubstancial fins que la RevolucióFrancesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocreassoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seudestí. Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada deMaria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb unformidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. PerquèZweig, a Maria Antonieta, fa un relat vibrant i documentat de laconvulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions,estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions isacrificis.