Per dialèctica no s?entén pas una tradició del pensament fonamentada clàssicament per Hegel i desenvolupada posteriorment en la filosofia contemporània en el hegelianisme o en el marxisme. La dialèctica investiga la «realitat de l?aparença», reflecteix els problemes que sorgeixen quan ens preguntem per la contradicció, més enllà de la constatació de la identitat de l?ésser. La dialèctica, en aquest sentit, és una reflexió de les estructures de la negativitat. La nostra experiència ens ensenya constantment aquesta contradicció en ella mateixa; que, per una banda, hem de fixar la identitat, per conèixer la realitat i poder-nos-hi orientar pràcticament, i, per altra banda, vivim constantment aquesta identitat en els canvis i relacions amb l?altre.nLa dialèctica, per tant, no pot ser entesa en oposició a la lògica formal. Tampoc cal malentendre-la com una doctrina. És la pregunta per la realitat de l?aparença, i la seva història és la llarga història de la reflexió de tots aquells problemes que sorgeixen quan no volem excloure del pensament la realitat de l?aparença, sinó intentar concebre-la amb rigor conceptual com a part integrant de la nostra experiència. n