La recerca de Xavier Ferré representa el primer esforç sistemàtic per superar la visió fragmentada i fragmentària que fins ara teníem de l'obra de Rovira i Virgili i oferir-nos-en una interpretació unitària a partir de l'estudi i anàlisi de les diverses facetes de la seva personalitat. Ferré s'ha capbussat en la ingent producció del tarragoní des que va començar a escriure en la premsa federal de la primeria del segle XX fins als darrers i inèdits textos publicats ja a França durant el seu breu exili. I en resseguir de forma tan documentada la producció intel·lectual d'Antoni Rovira, ha aconseguit que finalment puguem copsar amb claredat les bases teòriques que li van permetre donar el salt de la formulació de la nació cultural a la de la nació política. Ferré ens explica l'evolució teòrica que el porta a donar aquest salt a partir del paper central que Rovira atorga a la consciència nacional i la voluntat política, les diferències entre el federalisme de Pi i Margall i el de Rovira, i el paper central que té en el seu combat per una Catalunya democràtica la divulgació històrica i la interrelació entre aquest combat i els altres processos d'alliberament nacional europeus.