El contacte d'una punta de sabata amb una tofa de cabells estesa a terra, al passadís, a tocar de la sala, pot ser un fet incontrovertible. També ho poden ser un cistell o una senalla plens de verdura, i el rastre d'un caragol. Però que siguin incontestables no vol dir que siguin fets unívocs, ni tan sols idèntics a ells mateixos. Cada detall conté sempre una munió de possibilitats latents, i aquesta novel·la les expressa.

Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que s'escarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Potser no és capaç de fer-ho, o s'hi resisteix. Però de mica en mica ens deixa intuir una història sòrdida que tant pot ser un malson d'infantesa com una recança recent. O totes dues coses.

Al costat d'aquest personatge ?a la seva falda, si hi accedim, o amb ell al damunt, si no vigilem? assistirem a estranyes persecucions dintre d'un pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. I l'acompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllà del convent enrunat. O pel sender que, des del mas, porta a un gorg d'aigües negres.