Bearn o La sala de les nines és l'obra més reeixida de la narrativa de Llorenç Villalonga. Dins d'un marc de possibles ressons autobiogràfics i a través d'una llarga carta escrita per Joan Mayol, capellà de Bearn i possible fill natural del protagonista, es va perfilant la personalitat de don Toni, de Bearn, gran admirador del ""segle de les llums"". Per mitjà d'un joc d'oposicions i ambivalències i del retrat d'una classe social en declivi, l'autor ha construït el gran poema elegíac d'un paradís perdut i ha elevat a mite el món decadent de l'aristocràcia rural mallorquina de finals del segle XIX.