Va ser durant les primeres dècades de la segona meitat del segle XX quan acadèmics de primeríssima fila com Jaume Vicens Vives o Pierre Vilar van aconseguir completar un relat de tota la història de Catalunya que per fi va fer comprensible el passat del país d'una manera integral, des de l'Edat Mitja fins gairebé la contemporaneïtat. La petja de Vilar fou profunda i depassà l'àmbit dels especialistes. La traducció de la seva obra mestra a banda d'una destacada fita editorial i una influent renovació metodològica des de l'escola marxista, fecundà la renovació ideològica que travessava el catalanisme als anys seixanta d'una manera transversal: el pròleg -un petit assaig en ell mateix, determinant en la construcció del pensament d'un Jordi Pujol- imposà un canvi qualitatiu de punt de vista.