No són pocs els estudiosos que defensen que l’,obrad’,un autor es pot interpretar sols adreçant-se als títols. Enaquest cas, L’,oracle de la natura ja ens diu moltíssim. Elpoeta el que fa és escoltar el clam de la natura. Un clam que arribaen forma de predicció, de vaticini, d’,oracle, en definitiva.Com aquella saviesa amagada a l’,interior de l’,oraclede Delfos a l’,antiga Grècia. A ningú se li escapa quereflexionar sobre la natura és una qüestió de vivíssima actualitat.Temes com el canvi climàtic o la pandèmia mantenen en primer pla elressò d’,aquesta preocupació. El plantejament que fa en formad’,oracle ens dóna a conèixer molt del tarannà del’,autor. No cerca alliçonar sinó conscienciar, compartir.Cerca la conscienciació de la forma amb què sols la poesia ho sap fer. Una forma oberta, interpel·ladora, commovedora però mai imperativa,una forma que solca les ones del suggeriment perquè sigui el lectorqui tregui les pròpies conclusions.[...] Damià Vidal a L’,oracle de la natura ha creat un poemariarquitectònic, això vol dir construït de forma impecable, no sols enels poemes individuals seguint un model mètric ben compassat quemereixeria una lloança a part, sinó sobretot per la relació quemantenen els quatre elements. Una relació a cops d’,apropamenti combinació, altres d’,absència que faran la delícia dellector i que mantendran desperta la seva atenció. Rere el batec delsversos hi sura el pensament. El poeta no només ha cercat una bellaexposició, sinó que s’,ha valgut de la mateixa per introduircontínues temàtiques i reflexions.