Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara ""afluixar la mosca"", ""escampar la boira"" o ""passar per la pedra""? Per què ens referim a ""l'any de la picor"" o ""a la quinta forca""? Per què ""som de la màniga ampla"" o ""fem campana""? Us presentem, doncs, l'origen d'un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem ""no estar carregats de punyetes"" en el nostre propòsit. Tampoc volem ""cantar la canya a ningú"", ni molt menys ""donar gat per llebre"". Només provem de ""no perdre el fil"" i ""posar els punts sobre les is"", sense necessitat de passar per ""uns set-ciències"". I esperem fer-ho sense necessitat de ""treure el sant Cristo gros"".