Amadeu Vidal i Bonafont eixampla els horitzons de la seva poesia i assoleix una nova fita, en el difícil camí de la maduresa literària. Una experiència familiar -intensa, inoblidable- és el punt d'arrencada d'aquest poemari. L'accidentat naixement d'en Roc, el primer fill, ultrapassa els límits de l'anècdota personal. I, amb la distància necessària, l'autor converteix el fet en matèria estètica -com el pastisser que, a l'obrador, funy la pasta amb les mans i li dóna la forma escaient. L'aspecte lúdic de la poesia ens permet veure el tema de la paternitat sota una llum nova. En aquest llibre el lector experimenta una viva emoció estètica, unida íntimament a la càrrega humana dels poemes.