Quest és un viatge de recerca infinita des de l'esquerda del dir; viatge circular o laberíntic que sempre recomença, posant a prova els límits del llenguatge. Amb paraules del mateix poeta, aquest llibre tanca el camí iniciat a Stabat a partir de la consciència de desert, de no poder dir. En aquest cas, la veu poètica és la del cavaller («de pas / cap a / on / mai / potser») que sap que la seva questa és impossible (no hi ha greal) i que mai no arribarà, però que no pot deixar de moure's, amb la mirada gairebé a càmera lenta i el seu llenguatge fragmentari fet de partícules elementals; i mentre mira de tornar la paraula al silenci de l'origen, tan sols pot balbucejar comment dire, com Beckett. «Territori final, la llengua; feta amb les restes d'un naufragi, el precari refugi del nòmada», ha dit Víctor Sunyol en parlar de la seva poètica, una de les més originals en poesia catalana. La seva questa té l'alè dels ecos llunyans d'algun naufragi i la melodia dels càntics sagrats. «Un lloc que malda / en / pel / cant».