Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la robaa consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola pel camí,aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menysper l’,Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blautravessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins,abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primeradiscoteca, l’,avantsala d’,una nit infinita. Un cop adins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, lamúsica, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell degallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararanl’,endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser.