El llibre analitza la faceta antiquària i col·leccionista de Jaume Pasqual (1736-1804), canongedel monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida). L'objectiu es posar en relació la col·lecció que Pasqual va aplegar, amb les seves recerques dins els diferents camps de les ciències de l'antiquariat. La col·lecció, avui dispersada, estava integrada per exemplars numismàtics, elements de naturalia, escultures de bronze, làpides epigràfiques i altres materials de tipus arqueològic.