Amb la matèria de la misèria, el desarrelament, la diàspora i elsilenci, aquí s'alça un crit de venjança per les històries negades.Narrativa impossible en tres llengüesLa meva llengua materna és lamisèria, la diàspora, la vergonya, el silenci. Les meves llengüesmaternes són totes aquestes, plegades, barrejades: totes aquestes queescric malament, amb faltes d'ortografia, totes pobres, barrejades ifallides. Però avui, aquí, deixo de triar. I deixo de mentir: unallengua no és només un recull de sons, és també un imaginari, unainterlocució. El Tríptic del silenci són tres llibres semblants peròdiferents, en les meves tres llengües maternes, per a tres comunitatslingüístiques, si és que això existeix. Cadascun dels tres estàescrit, al seu torn, barrejant els tres idiomes: perquè això somnosaltres, el no tenir un idioma comú, lÆanar fent sobre la marxa. Iperquè és necessari un esforç per a entendre una història que ha estat negada, afinar lÆoïda, deixar-se incomodar i lliurar-se una mica,també, a gramàtiques impossibles. ,