Maig era un mes sense pluja és una novel·la sobre els límits sempre boirosos que hi ha entre la veritat i la mentida. Màrius, un jove reu, narra a l'advocada una estranya crònica, la de la seua vida, on s'hi apleguen personatges ben curiosos: un firandant de la fruita del qual romprà una promesa d'amor, un metge obsedit a guardar el secret d'un episodi comprometedor, un gos presumptament suïcida, un estrany rodamon de qui ningú no coneix ni els orígens ni el nom, una àvia que té por de morir-se, una dona que es refugia en el silenci més absolut arran d'un incident amorós. Anys després, una misteriosa carta anirà desmuntant les bases d'aquest història amb la narració d'una versió ben diferent d'aquests fets, una nova crònica que plantejarà el dilema de discernir on hi ha la veritat i on la mentida. Escrit amb una prosa alhora àgil i intensa, la narració us anirà captivant subtilment entre els fils d'una trama que, a mesura que avança les lectura, resulta més difícil d'abandonar.