Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica dels clixés i estereotips que sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que fa creure que la pròpia llengua és la més fàcil) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que ""hi ha llengües que han perdut el tren a la modernitat""). L'autor toca en aquest llibre, amb un tacte molt particular i suggeridor, la matèria de la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de l'enfarfegament terminològic, de l'hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar nocions i transmetre idees complexes, i articular-les d'una manera rigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.