Poeta del foc, psique russa, sibil·la: Tsvetàieva no admet capetiqueta perquè en crea una de pròpia. No accepta lleis ni enl'escriptura ni en l'amor: per a ella, vida i literatura signifiquenla mateixa cosa un apassionament lliure i fervorós. Els dos reculls de poemes que componen les Fites, publicats ara en català per primercop, es van escriure entre 1916 i 1920: entre el darrer any de laRússia tsarista, les revolucions de febrer i octubre del 1917, laprecarietat immediatament posterior i la mort per desnutrició d'Irina, la segona filla de la poeta. Les Fites representen l'inici de lamaduresa literària de Tsvetàieva, la seva entrada al panorama derecitals i el reconeixement per part de la crítica i dels companys del'Edat de Plata: Akhmàtova, Pasternak, Mandelstam, Balmont... La poeta desplega un imaginari complex i personal, en el qual amor i amistat,maternitat i infantesa, ciutat i ruralia, tradició ortodoxa i màgiagitana, somnis i quotidianitat, i desig hi conviuen enllaçats pelvincle ancestral de la poesia i la música.Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la sevamort, Marina Ivànovna Tsvetàieva (Moscou, 1892 Ielàbuga, 1941) és unade les grans poetes de la història de la literatura i una veuinclassificable. D'adolescent, pogué estudiar i viatjar per Europa i,a divuit anys, s'autoedità el primer recull de poemes. Però el momentpolític la condemnà a la precarietat i l'alienació: s'exilià primer aPraga, després a París i tornà a l'URSS l'any 1939. Allà se suïcidà aquaranta-vuit anys, després de ser evacuada de Moscou a causa del'entrada de l'exèrcit nazi. Malgrat el seu periple, ens llegà unaobra vasta i particularíssima, que inclou poesia, prosa, teatre,assaig, dietaris, correspondència, i traduccions de Rilke, Baudelaireo Lorca.