Durant la dècada de 1930 la dècada de la misèria i de la prosa, enapartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El Diable», «Lamare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fansortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. Elseu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), ésun món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollanttota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anysdesprés de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de lesgrans poetes de la història de la literatura russa. Va escriurepoesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estatsoviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-ladesaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'allò que ésmort, d'allò que és enterrat en els records d'una memòria amb filtreinfantil. Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i derimes, i amb un imaginari carregat d'imatges i referències religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ensserveixen per presentar la prosa d'aquesta creadora fervorosa perprimera vegada en català.