Tot va començar una tarda de diumenge a casa dels avis, en una reunió amb els pares i tiets, on també vam anar el meu germà Marc i jo. Feia mesos que l'avi estava malalt i no es movia del llit i havíem de parlar de com organitzar-nos per ajudar l'àvia. La trobada va començar com qualsevol altra amb la família, però mica en mica van anar sorgint totes les veritats que, per por i per vergonya, havien estat amagades durant anys. Acceptar que el teu avi no és qui sembla no és gens fàcil, però en Marc i jo vam prendre una decisió: no deixaríem que la por seguís sent el monstre que planava per la història de la nostra família.