Impregnada de jazz pertot arreu, Take five és la primera incursió literària d?un autor que, seguint el ritme d?aquesta peça de Dave Brubeck, ha sabut crear un entramat narratiu sòlid i atrevit. Barcelona és l?escenari on el sexe i la mort, la vida i l?abisme, es barregen de manera incessant, quasi frenètica. La fascinació de tres nois per un músic de jazz retirat i els pensaments obsessius d?un d?aquests joves per Laura són els fonaments que basteixen una meditació sobre l?infern, el mal i la ingenuïtat no acceptada. Una cadència perillosa, un risc assumit i qui sap si, al final, tan sols una submissió. «Per a mi, tot allò que succeïa tenia una relació directa amb el jazz, amb la seva essència multiforme. Vivia aquella explosió de fets i confessions recents com qui escolta un tema de be-bop i es perd en la seva naturalesa caòtica?aparentment descordada i atzarosa?però és conscient que la seva evolució manté una inevitable unitat argumental, i que, per allunyada que sigui la digressió solística del moment, sempre s?acaba retornant a la idea bàsica, al nus del tema en qüestió.»