Les poesies de Vacances arranquen d'una perplexitat. També de la sensació que es pot tornar a empènyer la roca cap al cim de la muntanya perquè un dia la coroni i modifiqui la substància del paisatge, sense que importi gaire el recel que, després del gran esforç, la pedra potser tornarà a rodolar cap a avall. S'hi afegeixen homenatges a amics morts que l'autor troba a faltar, unes quantes suposicions i alguns desitjos.