Entre els continguts que al llarg del segle XX van ser atribuïts al terme "Europa Central" hi ha la idea imperialista alemanya, que va culminar en el Tercer Reich, i la nostàlgica visió d'una Àustria anterior a 1914, que va néixer en els anys més difícils de la postguerra amb la intenció de foragitar de la memòria els horros de la Segona Guerra Mundial i d'eludir responsabilitats històriques. Durant el període de la guerra freda aquest terme va acabar d'adquirir la pàtina d'un món perdut en el passat perquè només era permès pensar Europa dividida en l'est i l'oest. Per això no és estrany que "Europa Central" va poder esdevenir un lema que va contribuir d'una manera essencial als processos necessaris per a eliminar el teló d'hacer en 1989. A poc a poc, la barrera invisible al mig d'Europa desapareix, de manera que la utilització del terme "Europa Central" és avui exempta de tota polèmica. Aquest llibre vol ajudar a esborrar els vestigis de la divisió del continent en dues meitats oposades, antagòniques, i té la intenció de rompre els motlles amb els quals estem habituats de mirar-nos el passat recent d'Europa, partint d'una reflexió multidisciplinària que inclou els àmbits de la història, la filosofia de la història i la literatura.