En cap altra cosa no ha invertit tant la naturalesa humana com en comunicació. Des del moment en què la diferenciació sexual va obligar els homínids a relacionar-se entre ells per tal de perpetuar l'espècie, la biologia humana ha evolucionat a marxes forçades per fer aquesta relació més productiva, més plena i més eficient. Com a resultat, les innovacions més exitoses al llarg de l'evolució sempre han anat associades a grans avantatges comunicatius.La nostra necessitat ineludible d'agradar als altres ha deixat petjada al nostre cos en forma de postura dreta, llavis prominents i faccions harmonioses, i també a la nostra ment, en fer sorgir emocions com ara l'amor, imprescindible per unir dues persones en la criança d'una mainada que necessita més atenció, i durant més temps, que la resta d'animals.Amb tot això, el producte més espectacular de les nostres ànsies comunicatives és, sens dubte, el llenguatge, una invenció excepcional que va permetre als humans processar el que succeïa al seu voltant d'una manera molt més eficaç que fins llavors, ja que feia més fàcil l'obtenció d'informació, guardar-la en la memòria, recuperar-la, recombinar-la i, fins i tot, manipular-la per enganyar els altres.I, malgrat tot, el llenguatge és molt més que un mitjà de transport d'informació quotidiana: quan adquirim la capacitat de la parla i d'entendre allò parlat, conformem la nostra cognició i heretem els coneixements atresorats durant generacions, aquells que ens van ajudar a adaptar-nos al medi i perpetuar-nos com a espècie. Aquells que ens van permetre, bàsicament, sobreviure.