El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta,Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant deGentil». D'aquesta poesia, veritable cim literari de l'obra, jan'havia desestimat quatre redaccions. S'han conservat, amb nombrosesvariants per a cadascuna, entre la pila de papers que va redactarmentre treballava en el poema èpic.La recuperació de tots aquests versos permet reconstruir la treballosa composició d'una de les poesies més celebrades del poeta deFolgueroles. A través de múltiples assajos una trentena d'esborranys,assistim a la seva evolució. Partint d'una descripció,extraordinàriament lírica, de l'estimada adormida, evolucionarà fins a convertir-se en expressió, una de les més corprenedores que s'hanescrit mai en català, dels anhels vastos i exigents del poeta, i deldolor inconsolable que comporta la constatació de la impossibilitatd'assolir-los.Els assajos desestimats no sols permeten oferir una petita lliçó defilologia aplicada i d'interpretació de textos. Recollir el procés deredacció de la poesia, amb l'anàlisi i la comparació de les diversesredaccions, enriqueix extraordinàriament la significació d'una de lespoesies més (re)conegudes de Verdaguer.