Es pot definir el ""planejament estratègic urbà"" com l'esforç orientat a generar aquelles desicions i accions fonamentals per fer realitat una visió de futur de la ciutat consensuada amb els principals agents econòmics i socials. En el cas de Barcelona, aquest plantejament es va començar a concretar el 1988, quan la ciutat es preparava per als Jocs Olímpics. Al primer Pla, aprovat el 1990, han seguit el de 1994 (que buscava potenciar Barcelona en els mercats internacionals) i el tercer Pla, pensat en la perspectiva 1999-2005, on es vol assentar el model experimentat fins ara.