A trenta anys, Ricard Salvat ja s'havia convertit en un direc­tor d'escena de referència en el teatre català i espanyol. Entre 1969 i 1972 els seus interessos professionals es diversificaren i avançaren en paral·lel. En primer lloc, es consagrà al teatre com a professor, director d'escena i director artístic. En segon lloc, es dedicà a la docència universitària impartint assignatures de literatura catalana, arts escèniques i teoria de l'art. Finalment, incrementà la seva projecció pública, aquí i fora, gràcies als nombrosos contactes i a la participació en fòrums teatrals, artístics i cinematogràfics. Aquest segon volum dels seus diaris mostra la lluita quoti­diana contra tota mena d'obstacles que Salvat emprengué per consolidar la seva posició com a home de teatre i intel·lectual en un context polític i cultural precari i difícil. A més d'oferir-nos una imatge polièdrica i de vegades contradictòria, les seves ano­tacions diàries revelen, des d'una vessant més íntima i humana, el patiment i, en alguns moments, la desesperança causada pels infortunis que li deparà la vida.