Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament ambFrancesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicialdel moviment independentista català: l'etapa separatista que, des delseu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el perío-de franquista. Fundador d'organitzacions com Estat Català,Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, illigat amb el pseudònim de Vibrant a les empreses periodístiques mésdestacades del nacionalisme radical -moltes d'elles creades idirigides per ell mateix-, Cardona forní el separatisme d'unaestratègia basada en el model irlandès gràcies a la qual va superarl'estadi culturalista i es va transformar en un espai polític iideològic, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, converteixen Cardona en el primer independentistacatalà. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, el que foubatlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 ha esdevingut unreferent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüentamb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir«el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà totala seva vida per utilitzar la lluita armada no sols contra ladictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra laRestauració, la República i la Revolució.