La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre els historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l'època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i els seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d'Ariadna per no perdre's en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. La família Papiol representa com els vestigis de l'austriacisme es transformaren en l'anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d'obres d'historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques.