L'autor ens ofereix una ambiciosa panoràmica de la història de la ciència a Catalunya des dels temps moderns als contemporanis. Explica com la Revolució Científica va passar de puntetes pel nostre país. Riera assenyala que el tret que caracteritza aquest procés discontinu de l¿avenç científic fou el de ser país receptor i no creador. Amb tot, remarca el període de vint-i-cinc anys de plenitud comprès entre la Mancomunitat de 1914 i la Generalitat republicana, en el qual el desig de connectar amb Europa fou indiscutible. Després, el buit, la manca de llibertat i l¿aïllament fruit del franquisme van portar, altre cop, el retard científic a Catalunya tot i els esforços individuals i col.lectius per eludir-lo.