“,En aquest llibre estudio com la llengua s’,ha fetservir com a eina per legitimar el Poder, tant l’,obtingut demanera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictaduracom el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, tambécom a eina per a subvertir aquests Poders. D’,aquests usos delllenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n’,estudio unprocediment concret: els noms propis que posem a tot el que ensenvolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdevenimentshistòrics i els enemics que els han protagonitzat.”, Així, elllibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com dela tradició literària i cultural —,de Tarzan de les mones aWest Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, ésclar—,, però també dels processos de construcció de lesnacionalitats, especialment l’,espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l’,Eixample barceloní, vist com un“,lloc de memòria”,, al fet que de la mateixa guerrase’,n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, oque de la Guerra Civil espanyola se’,n vulgués dir Guerra deLiberación.