: «Vaig néixer a Begur. LÆesglésia parroquial és dedicada a Sant Perei a Santa Reparada. A la façana lateral ùuna paret imponentù hi haadossat un banc de pedra llarguerut i gastat. En diem, quin misteri,«es pedrís llarg», i és cosí germà dels bancs del sinofós. Potserhauria de dir a cada plaça, però diré que a cada poble i a cada barrihi ha més dÆun banc del sinofós. Hi acostumen, hi acostumaven a seureels vells a queixar-se de les malures i a rondinar. De tant en tantsÆhi pot asseure, sÆhi podia asseure algun jove, de la mateixa maneraque hi ha joves, pocs, que juguen a la petanca amb els vells ùel tòpic els titlla de joves amb lÆesperit prematurament envellit. El nom desinofós ve de la frase-crossa que serveix per inaugurar la tertúlia.ùSi no fos pel reuma, tot això de (espai disponible) jo ho arreglavaamb quatre (espai disponible). Si de joves tenim els braços i lafantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos perapedaçar-lo, o per imaginar-lo dÆuna altra maneraà»