Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta; tenim la mirada secularment acostumada a un horitzó que cap sencer dins la nina, l'únic horitzó que han vist els nostres avis i besavis; l'única terra que han trepitjat els nostres avantpassats. Som una pobra gent, jornalers i menestrals, però tenim una pàtria.