El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetatsdels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant delmil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta aconstatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta depropostes que no defugen la dimensió sociopolítica del'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials(i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora queassumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatiusde més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on lateoria de l'estandardització continua tenint una vigènciadestacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el contextsociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-nel'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesafuncional com els que ofereixen les llengües minoritzades, unacondició que en graus diversos caracteritza la constel·lació decomunitats de parla que conforma la llengua catalana.