A en Jeremy, com a molts joves, li costa trobar feina: no estudia i ja ha fet divuit anys. L'exèrcit li ofereix la possibilitat d'aprendre un ofici (construir ponts) i s'hi allista. Els pares tenen un gran disgust i reaccionen d'una manera molt estranya (més endavant entendrem per què: la coixesa del pare amaga un secret). Acabada la formació militar, durant la qual destaca per la seva punteria, l'envien «allà» (l'Iraq). D'exercir un ofici, res de res. Les cartes que envia als pares, poques, no tenen res a veure amb els correus electrònics que rep el seu germà Oskar, dos anys més petit que ell, amb qui es desfoga de la tensió constant en què viu. Els dos germans han estat sempre molt col·legues i formar un conjunt de rock era la seva il·lusió comuna. La separació i la música uniran molt l'Oskar amb la Marka, una companya de curs que també té un germà «allà». La novel·la reflecteix molt bé la vida dels soldats i l'angoixa tensa que pateixen els familiars.