Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, però ni el feixisme és simplement corporativisme ni el corporativisme és un fet exclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial, Europa i sens dubte Catalunya van assistir a la transició d'una societat liberal, positivista i racionalista, a una nova societat de masses. No va ser un canvi fàcil i els valors socials es van ressentir. Amb el recurs de la història comparada, el llibre se centra en la conceptualització d'allò modern i en la validesa dels plantejaments del liberalisme més positivista. A més, analitza com els postulats del primer feixisme beuen de les fonts de la nova sociologia -Durkheim, Michels o Le Bon- i dels mites de Sorel sobre la voluntat i la violència. Davant la crisi del sistema parlamentari liberal, es va qüestionar la representació política basada en el sufragi universal inorgànic, és a dir, d'individus que voten aïlladament, per tal de reconstruir un sistema que tindria dues virtualitats: l'individu votaria dins el sector, grup o classe a què pertanyia, i la política estaria en mans de tècnics. D'aquesta manera, doncs, desapareixia el polític professional.