L'endemà de la desfeta de 1714, Catalunya va ser assimilada a Castella com a resultat d'una guerra perduda i després d'una repressió duríssima que va comportar la pèrdua de les institucions de govern, de les Constitucions de Catalunya i, a poc a poc, dels signes d'identitat nacional. La construcció d'una fortalesa militar -la Ciutadella- va esdevenir un instrument per garantir la submissió de la capital, alhora que un símbol d'aquest intent de posar fi a la personalitat nacional de Catalunya. L'enderroc de la Ciutadella, a partir del període de revolucions iniciades el 1835, es va convertir en l'objectiu dels moviments de resistència a l'uniformisme i a l'opressió borbònica. Aquest llibre constitueix una crònica fidel del que va ser i va representar la Ciutadella durant més de cent cinquanta anys, els que s'emmarquen entre dues dates simbòliques de signe oposat: 1714, any de la colossal desfesta nacional, i 1868, quan la revolució antiborbònica obria les portes a una esperança col·lectiva que no es va fer realitat.