Cada dia s'escriu més. Gràcies a Internet, dediquem més temps a missatges, correus i informes. L'objectiu principal de tot text és que una altra persona el llegeixi i l'entengui. Cal ser clars. Quan escrivim, la claredat es dóna per òbvia. No ho és. Escriure clar no és tan fàcil com sembla. La simplicitat requereix esforç i pràctica. Aquest llibre ofereix un decàleg en deu capítols perquè la nostra comunicació sigui més fluïda. Els dos més importants són ""El lector mana"" i ""Si una paraula sembla innecessària, de segur que ho és"". Qui es dediqui a escriure o ho hagi de fer sovint tindrà més interès a saber com escriure clar. Però sempre es bo per a tots evitar confusions, ser conscients del que escrivim, els recursos que tenim a mà i el públic al qual ens adrecem. La claredat no és sempre el mateix que la qualitat. Hi ha novel·listes foscos i ningú no dubta del seu mèrit. Una cosa semblant passa amb els pintors abstractes. En aquests casos, s'acostuma a dir que primer van dominar la tècnica i després van buscar altres vies d'expressió. La claredat és el domini d'aquesta tècnica bàsica en l'escriptura. És el fonament de la nostra veu. Quan es domina, l'estil pot créixer cap on sigui. Per començar, ja és molt ser clars.