Des de la seua experiència com a Administrador de la Unió Europea a Mostar (1995-1996), l'autor analitza el procés de reconstrucció de la ciutat, els esforços per restaurar la normalitat civil i les dificultats de reunificació d'una societat urbana escindida per quatre anys de guerra oberta entre croats i musulmans. Aquesta visió, feta des de la responsabilitat política, no exclou un judici crític del comportament de la comunitat internacional en els primers moments del conflicte i, especialment, dels "euròcrates" que, des de les convencions diplomàtiques dominants, contemplaven amb suspicàcia la tasca de l'Administració. L'èxit del desplegament militar internacional, que en definitiva ha forçat els bel·ligerants a passar a un estat de pau armada, contrasta amb el fracàs de la reintegració civil, un objectiu de futur encara incert. Les eleccions locals de 1996, dutes a bon terme per les gestions de mediació, confirmaven el tancament de les dues comunitats en imposar-se els partits ètnics. Aquesta lúcida i realista anàlisi, però, no es limita a l'escenari de Mostar, sinó que també s'amplia al conjunt de Bòsnia i Hercegovina, per a traçar un itinerari que va de les arrels històriques del conflicte a la política de la Unió Europea.