Per mitjà de l'estructura clàssica de la poesia occidental el sonet,Cims i abismes explora l'ànima humana en relació amb el seu entorn més pròxim i consubstancial. Un entorn pròdig d'objectes inanimats id'éssers plens de vida, de terra, de vent, de foc i d'aigua, d'allòque encara resta de natural en aquest món postís i tecnològic.Composicions que mantenen un elevat rigor en la mètrica i la rima,però que alhora cerquen vies singulars d'innovació i avantguarda, ambel trencament, qual cal, del sentit més íntim del vers. «Vicent Penyaés un autor important amb una obra consistent que incideix ambsolvència en diversos gèneres. Faig aquesta afirmació d'entrada perquè no és possible escriure un llibre tan ambiciós com Cims i abismessense uns fonaments ben sòlids, que parteixin del propi talent, d'undomini insòlit del llenguatge, d'una assumpció nítida, però no servil, de la tradició (hi pressentim des d'Ausiàs March o Jaume Roig aSalvador Espriu, J. V. Foix o Vicent Andrés Estellés) i d'unaadmirable capacitat creativa.» Del pròleg de Carles Duarte