L'obra poètica de Sandro Penna és una de les més importants delNovecento italià. Considerat algun cop com el Kavafis italià, la sevapoesia obertament homoeròtica, tan aparentment cristal·lina i plenad'una estranya joia de viure, va ser molt admirada per Pasolini, queel considerava el millor poeta viu del país transalpí. Amb Si la vidasabés l'amor meu oferim al lector català totes les poesies que elmateix poeta va triar, pocs anys abans de morir, com a testamentliterari. Són, parafrasejant l'autor, les que més valorava i les quevolia deixar per a la posteritat, si la posteritat existís.La ciutat meva era buida a l'albada,ciutat plena del meu desig total.Però el meu cant d'amor, el més real,era pel món una cançó ignorada.Nascut a Perusa l'any 1906, va passar gran part de la seva vida aRoma, amb la seva mare. Obertament homosexual, Penna, que va viuresota el feixisme i el catolicisme la repressió més asfixiant, va patir una depressió profunda tot al llarg de la seva vida que li va impedir mantenir relacions personals sanes o treballar amb una certacontinuïtat. Comptable, corrector de galerades, marxant, venedord'embotits, rellotges i rampoines, va viure en la misèria mésabsoluta, per bé que de seguida es va fer un nom entre els poetesitalians més reconeguts. Tot i guanyar els premis més destacats delpaís (Premi Viareggio per Poesie, 1956, Premi Fiuggi per Tutte lepoesie, 1970, Premi Bagutta per Stranezze, 1977), va morir l'any 1977, sol i pobre, a la casa que havia compartit amb la seva mare.