L'Eduardo no suportava la seva vida a la ciutat. L'ambient en el seu nou institut era hostil. Els seus companys es comportaven de forma agressiva. Tant les noies com els nois es miraven desafiadors i es provocaven contínuament. I els caps de setmana eren pitjors. El seu pare el tancava en el soterrani sinistre i l'obligava a transformar-se. I l'Eduardo detestava transformar-se. El dolor era insuportable. Començava amb aquelles sacsejades violentes a l'estómac. I a partir d'aquí, empitjorava: era com si la fera que allotjava en el seu interior no pogués esperar a prendre control sobre el seu cos i s'obrís pas a gambades. El noi sentia com li estripava la carn i els nervis, com li desconjuntava els ossos, fins que alguna cosa li esclatava al cap. Només aleshores assolia una pau inquietant.