En la rutina d’,un dia de col·legi, el petit protagonista esdeleja per tornar a veure nevar. Quan torna a casa, el nen sent queaquell mateix dia, o potser l'endemà, arribarà la neu. No ho desitgemtots, petits i grans, que el camp, els carrers, les teulades esvesteixin de blanc Amb aquest pressentiment s’,acotxarà a lanit. L'endemà, tot és joc: saltar del llit i despertar la família,sortir al carrer i quedar-se enlluernat per la resplendord’,aquell mantell blanc que ho cobreix tot. Com a Temps detardor, a cada doble pàgina es traça un delicat recorregut per aquesta estació de l’,any de la mà del petit protagonista. A travésdels seus ulls, assaborim les sensacions que porta l’,hivern.Concha Pasamar torna a oferir-nos unes il·lustracions delicades ibelles, i a fer-nos vibrar amb un text carregat de lirisme que posaèmfasi en la senzilla bellesa de la quotidianitat.