Pilar Parcerisas participa del discurs fragmentat, complex i transversal que caracteritza la posmodernitat. Setmana a setmana, al llarg dels anys, amb un format ben estructurat, Parcerisas ha anat creant un discurs coherent teixit a partir de nombrosos fragments. La suma de tessel·les ens permet anar besllumant un gran mosaic que, com un "work in progress", aspira a donar-nos una imatge subjectiva de l'art actual, en les seves múltiples manifestacions, mitjançant un discurs crític obert que combina el positivisme amb l'anàlisi sociològica i estructural. Sens dubte, batega en el seu projecte periodístic i assagístic la voluntat d'enllaçar amb el discurs totalitzador sobre l'art català que, malgrat les dificultats de tot ordre que hagué de superar, mirà de bastir Alexandre Cirici amb la seva obra.