«No serveixo per a res». Tots els protagonistes de Pedres al camí tenen en comú que han pronunciat aquesta frase alguna vegada a la vida. La Maria, la Noelia, en Ferran, en Moha, l'Ariadna, en Marcos... Vides que semblen perdudes entre conflictes i embolics que poden arribar a fer creure a qualsevol que no hi ha sortida possible. Però els nusos que et crea el camí són també raons per continuar lluitant, per continuar escalant. Les pedres al camí ajuden a no perdre's en la foscor. Una colla de joves semblant a la que protagonitza aquesta novel·la es va trobar a Sabadell, en el món real, i, gràcies a Víctor Panicello, va construir la seva història per demostrar que qualsevol vida compta, que tots els forats tenen sortida i que un fracàs no fa un fracassat.