Hi ha secrets de família que mereixen ser contats.Aquesta és lahistòria d'un d'aquests secrets.Una nit de febrer del 1900, tot justestrenat el segle XX, a la casa pairal d'Espíritu Santo arriben al món dues nenes, la Clara i la Catalina, els destins de les quals jaestaven escrits. Malgrat tot, una venjança inesperada sacsejarà persempre les seves vides i les de tots els Valdés.La Inés, matriarca de la saga i esposa fidel d'en Gustavo, haurà desobreviure al desamor, al dolor de l'abandonament i a les lluites depoder per convertir la seva vertadera filla en hereva de tot unimperi, en una època en què a les dones no se'ls permetia decidirsobre les seves vides.Les filles de la criada és una història màgica i al mateix tempsrealista, en una Galícia extraordinària, sobre homes i dones que esrebel·len contra el seu propi destí a la recerca de la veritat.«I així va ser com els senyors Valdés en Gustavo i la Inés, el seufill Jaime, la petita Catalina i la criada Isabela van sortir cap alport un dimecres de febrer repartits en diversos carros plensd'embalums. En total, set baguls que contenien la roba de tots, lavaixella de la senyora, que ja havia viatjat d'anada i ara tornava aCuba, els llençols de la nit de noces i les tovalloles de cotó queembolcallaven les joies juntament amb els barrets de la senyora i unatalla de fusta de Santiago Apòstol. []A les portes de la casa pairal hi va quedar la Renata amb la Clara als braços, mamant del seu pit amb les ànsies de la pobresa. Va ser laprimera vegada que la Inés va veure la seva filla i, sense saber perquè, no oblidaria mai aquella imatge.Dels llavis de la masovera en van sortir una altra vegada les paraules per a en Gustavo:Xa empezaches a pagar, filliño.Pel camí d'herba humida i fulles gebrades, va tornar cap a la casa onhavia parit una nena que no sabia si tornaria a veure.En aquell moment, la Clara es va posar a plorar. La Renata la va mirar als ulls i es va amarar amb les seves llàgrimes ignorant si podriaestimar-la com a una filla».