Manuel Ollé treballa les paraules, i les posa al servei d'una història mínima, quasi sense argument: la vida de Micalet, el seu treball per a la família Canadella i el conreu de la vinya del camí de l'Oliverar. Micalet és un d'aquells últims pagesos que saben de la terra i que se l'estimen, i la vinya centenària que conrea és un dels últims rodals on es duu a terme una agricultura tradicional. El llibre ens explica l'extinció d'aquest món, i com un paisatge que és en si pura etnologia pot ser destruït per una urbanització d'adossats, per una gravera, o senzillament per un planterista, que arrancarà tota la vinya i cultivarà plançons d'oliveres. La veritable transcendència d'aquest llibre rau en la seua capacitat de projectar el seu enyor sobre un món que s'acaba i al final d'aquest llibre, tenim ganes d'anar a visitar aquells paratges, fins i tot d'acostar-nos a la vinya del camí de l'Oliverar per a veure què s'ha salvat, si és que s'ha salvat alguna cosa