Un terrabastall, una desfeta, una tragèdia la guerra civil, i maidirem que la guerra és civilitzada, significà la fi de moltes coses iel principi de la fi de moltes altres. Vides esquerdades, esperancesimpossibles, somnis estroncats, capgirats, eliminats, arrabassats perl'egoisme, per la supèrbia, per la vanitat, pel fanatisme més absurd i perillós, aquell en el qual un home es pensa que té la raó absoluta i que ha d'imposar-la, siga com siga, als altres. Hi ha, però, bonagent, gent honesta que es resistirà com puga al bàrbar i a labarbàrie. Lluc de l'Aladrac, en El viatge dels novençans la segonapart de la trilogia que Ollé encetà amb L'escamot de la nit serrada,torna a escena. Si en la primera de les novel·les assistim al recordque fa el pastor de l'Aladrac, i posseeix Lluc un tarannà els valorsque ens fan ser com som fonamental en l'imaginari d'Ollé, d'un episodi en el qual ajudà un escamot de soldats republicans, en aquesta, apartir d'una història referida pel seu nebot, retornem a trobaraquella mestria narrativa i exuberància lingüística capaç detransportar-nos més enllà de la lectura a una sèrie de mons ja quasibé desapareguts on regnaven paraules i aromes, animals i plantes isobretot algunes persones a qui Ollé rendeix homenatge.