Una novel·la inèdita de Maria Antònia Oliver, premi d'Honor de lesLletres Catalanes, que és un cant a la llibertat i, sobretot, al'amor. Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar,inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella,el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feiael servei militar a l'illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics.La història d'amor dels dos protagonistes, escrita amb elspseudònims d'Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l'enyor ila ràbia per la separació imposada amb el retrat d'un país gris, afinals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades ambpany i clau. "La vida, en sortir del present, no la conec, seràtotalment nova per a tots dos. Quan hi penso fredament, m'esvero. Hiha un munt de preguntes materialistes: de què viurem Trobarem feina[...] Val més no fer càbales, no creus Després de les tenebres quevivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot se'ns faci més planer: almenys estaré al teu costat i això sol omple lameitat del tot. Desitjo un futur inquiet, ple de tu, completamentdiferent de l'ara que sembla no acabar mai".