L'ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d'un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l'interès per l'ètica, l'organització d'activitats de lleure, el desplegament d'accions simbòliques... Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendència aquesta mena d'activitats no orientades a la supervivència. La transcendència no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l'estètica, l'ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol. A Cervell i transcendència, l'autor estudia detalladament -i, sovint, polèmicament- qüestions com ara la singularitat humana, l'emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)... La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s'expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d'orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l'estabilitat de l'original psiquisme humà.