Tot i que l'autor va néixer a Mèxic, la primera llengua que va escoltar, entendre i parlar fou la catalana. Fill i nét de catalans exiliats, no va trepitjar Catalunya fins als vint-i-un anys. A poc a poc, va anar desenvolupant en el seu interior un doble sentiment de pertinença nacional fruit de les experiències que va tenir tant a Mèxic com a Catalunya. "El meu pare encunyà una expressió que la prefereixo no només per amor filial, sinó perquè s'adiu a la meva situació. Ell parlava de la «santíssima dualitat»: podríem dir que gaudia de dos ens diferents i d'una síntesi vertadera."